Una altra vegada he tingut la sort de rebre la teva visita en el meu bloc, Moni.
Veig que em contes una altra història ben real i reial del teu país, Bulgària.
Havia sentit parlar del Rei Boris I i el seu interès en cristianitzar el seu poble. Algú em va contar que els deixebles dels evangelitzadors Cirili i Metodi, dos personatges molt famosos, havien adaptat l'alfabet que havien inventat els seus mestres i havien creat l'alfabet ciríl·lic, avui en dia plenament en ús a les terres eslaves.
Curiosament, la història del reis que varen crear l'imperi búlgar m'ha fet recordar la història d'un altre gran rei que va crear, molt abans, també un immens imperi. Es tractava de n'Alexandre el Gran.
La història diu que va néixer a prop del que ara és Bulgària, en l'antiga Macedònia, i va ser un dels personatges històrics més interessants per la seva personalitat i per les grans aventures que va viure.
Hi ha una cançó grega que conta una llegenda relacionada amb la germana de n'Alexandre el Gran.
Pareix ser que, en morir el rei Alexandre, algun malefici va convertir la bella donzella en una sirena amb el cap de gorgona.
Les sirenes tenien la part superior del cos de dones i de cintura per avall eren peixos. I les gorgones, o meduses, eren dones que tenien els cabells convertits en serps i tenien el rostre tan horrible que els humans que les miraven quedaven petrificats i morien de por.
La llegenda que canta la cançó diu que la sirena-gorgona estava condemnada de per vida, dintre del seu cos monstruós, a vagar per la mar que banya les costes de l'illa de Creta i demanar notícies del seu germà ja difunt.
Quan un vaixell s'hi acostava, ella els aturava i els demanava: "Viu el rei Alexandre?"
Si el capità del vaixell contestava: "El rei Alexandre ja és mort" la sirena amb cap de gorgona començava a gemegar amb un xiscle espantós i delirant que aixecava grans ones a la mar. El vaixell naufragava en aquelles tempestes i tots els mariners s'ofegaven, quedant sepultats davall de les aigües furioses.
Si a la pregunta de la medusa el capità contestava, mentint : "Alexandre és viu, regna i domina el món" la sirena deixava passar el seu vaixell sense cap mal, impertèrrita.
Jo he pensat que d'aquesta llegenda terrible sense acabatall se'n podia crear una història que tingués un final feliç. L'Emperadriu Sort no vol que li conti contes de por a la seva filla perquè després se posa massa trista o temorega.
Per això necessitem que un heroi o heroïna pugui alliberar la sirena-gorgona del seu malefici. I segurament haurem de fer que aquest personatge hagi de desfer l'encanteri amb alguna mentida contada a algú que viu a l'illa de Creta. Podria ser que l'encanteri es desfés si el nostre o la nostra protagonista fos capaç de desxifrar un enigma amb una mentida a alguna de les velles ermitanes que guarden els temples antics de la illa de Creta
T'atreveixes, Moni, a ajudar-me ?
Si és així, envia'm un missatge al meu correu electrònic. Ambdós plegats canviarem la llegenda i crearem una nova història que jo podré contar a Fortuna, la filla de l'emperadriu Sort. Si li agrada i em fa un regal, repartiré el premi amb tu, Moni...
Fins prest.
Mestral
Veig que em contes una altra història ben real i reial del teu país, Bulgària.
Havia sentit parlar del Rei Boris I i el seu interès en cristianitzar el seu poble. Algú em va contar que els deixebles dels evangelitzadors Cirili i Metodi, dos personatges molt famosos, havien adaptat l'alfabet que havien inventat els seus mestres i havien creat l'alfabet ciríl·lic, avui en dia plenament en ús a les terres eslaves.
Curiosament, la història del reis que varen crear l'imperi búlgar m'ha fet recordar la història d'un altre gran rei que va crear, molt abans, també un immens imperi. Es tractava de n'Alexandre el Gran.
La història diu que va néixer a prop del que ara és Bulgària, en l'antiga Macedònia, i va ser un dels personatges històrics més interessants per la seva personalitat i per les grans aventures que va viure.
Hi ha una cançó grega que conta una llegenda relacionada amb la germana de n'Alexandre el Gran.
Pareix ser que, en morir el rei Alexandre, algun malefici va convertir la bella donzella en una sirena amb el cap de gorgona.
Les sirenes tenien la part superior del cos de dones i de cintura per avall eren peixos. I les gorgones, o meduses, eren dones que tenien els cabells convertits en serps i tenien el rostre tan horrible que els humans que les miraven quedaven petrificats i morien de por.La llegenda que canta la cançó diu que la sirena-gorgona estava condemnada de per vida, dintre del seu cos monstruós, a vagar per la mar que banya les costes de l'illa de Creta i demanar notícies del seu germà ja difunt.
Quan un vaixell s'hi acostava, ella els aturava i els demanava: "Viu el rei Alexandre?"
Si el capità del vaixell contestava: "El rei Alexandre ja és mort" la sirena amb cap de gorgona començava a gemegar amb un xiscle espantós i delirant que aixecava grans ones a la mar. El vaixell naufragava en aquelles tempestes i tots els mariners s'ofegaven, quedant sepultats davall de les aigües furioses.
Si a la pregunta de la medusa el capità contestava, mentint : "Alexandre és viu, regna i domina el món" la sirena deixava passar el seu vaixell sense cap mal, impertèrrita.
Jo he pensat que d'aquesta llegenda terrible sense acabatall se'n podia crear una història que tingués un final feliç. L'Emperadriu Sort no vol que li conti contes de por a la seva filla perquè després se posa massa trista o temorega.
Per això necessitem que un heroi o heroïna pugui alliberar la sirena-gorgona del seu malefici. I segurament haurem de fer que aquest personatge hagi de desfer l'encanteri amb alguna mentida contada a algú que viu a l'illa de Creta. Podria ser que l'encanteri es desfés si el nostre o la nostra protagonista fos capaç de desxifrar un enigma amb una mentida a alguna de les velles ermitanes que guarden els temples antics de la illa de Creta
T'atreveixes, Moni, a ajudar-me ?
Si és així, envia'm un missatge al meu correu electrònic. Ambdós plegats canviarem la llegenda i crearem una nova història que jo podré contar a Fortuna, la filla de l'emperadriu Sort. Si li agrada i em fa un regal, repartiré el premi amb tu, Moni...
Fins prest.
Mestral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada