dimarts, 22 de maig del 2007

Salutacions de n'Atzar

Uep, al·lotes i al·lots de Son Ferrer!

Vaja quin negoci que us heu muntat amb el meu ca!

Estava ja preocupat de veure en Mestral cada nit, enganxat a la pantalla d'això que ell en diu l'ordinador. Per a mi que no és més que un aparell infernal que acabarà llevant-nos la feina...!

Des que l'Emperadriu Sort em va encomanar que cerqués noves històries per a la seva filla, na Sort, tot han estat problemes, problemes... I més problemes!

Des de fa un temps s'han posat de moda per Noningú els jocs electrònics i els vídeojocs. I és clar, de cada vegada és més difícil engrescar al personal amb els contes tradicionals. Ara tothom vol animació 3D renderitzada o no sé que... I mirau que jo sóc un expert en contar contes! Sempre havia captivat l'atenció de les persones, grans o petites, que s'acostaven a mi per escoltar les meves històries. Però ara...!

I vaig dir a en Mestral que es posés a la feina. Ell té un bon nas per ensumar-se on són les millors narracions, les més originals, les més interessants, les més demanades...

Es veu però que el molt polissó s'ha cercat ajuda i ha muntat aquest càsting de guionistes d'històries animades... Mira-te'l! I pareixia un caganiu quan va néixer...!

Ah, confio que se'n surti amb la vostra col·laboració.... Jo us agraeixo l'ajuda. Si no, ja em veig menjant del pinso d'en Mestral ...

Força i coratge per a tothom

a l'hora d'inventar la història

que si la cosa no es compon

i no desapareix aquesta cabòria,

la fam ens llevarà la son

i ben aviat perdrem la glòria.




Atzar, Bufó de Palau, Regne de Noningú.

diumenge, 6 de maig del 2007

DEN ITAN NISI (Una llegenda cantada)

Una altra vegada he tingut la sort de rebre la teva visita en el meu bloc, Moni.
Veig que em contes una altra història ben real i reial del teu país, Bulgària.
Havia sentit parlar del Rei Boris I i el seu interès en cristianitzar el seu poble. Algú em va contar que els deixebles dels evangelitzadors Cirili i Metodi, dos personatges molt famosos, havien adaptat l'alfabet que havien inventat els seus mestres i havien creat l'alfabet ciríl·lic, avui en dia plenament en ús a les terres eslaves.
Curiosament, la història del reis que varen crear l'imperi búlgar m'ha fet recordar la història d'un altre gran rei que va crear, molt abans, també un immens imperi. Es tractava de n'Alexandre el Gran.
La història diu que va néixer a prop del que ara és Bulgària, en l'antiga Macedònia, i va ser un dels personatges històrics més interessants per la seva personalitat i per les grans aventures que va viure.
Hi ha una cançó grega que conta una llegenda relacionada amb la germana de n'Alexandre el Gran.
Pareix ser que, en morir el rei Alexandre, algun malefici va convertir la bella donzella en una sirena amb el cap de gorgona.
Les sirenes tenien la part superior del cos de dones i de cintura per avall eren peixos. I les gorgones, o meduses, eren dones que tenien els cabells convertits en serps i tenien el rostre tan horrible que els humans que les miraven quedaven petrificats i morien de por.
La llegenda que canta la cançó diu que la sirena-gorgona estava condemnada de per vida, dintre del seu cos monstruós, a vagar per la mar que banya les costes de l'illa de Creta i demanar notícies del seu germà ja difunt.
Quan un vaixell s'hi acostava, ella els aturava i els demanava: "Viu el rei Alexandre?"
Si el capità del vaixell contestava: "El rei Alexandre ja és mort" la sirena amb cap de gorgona començava a gemegar amb un xiscle espantós i delirant que aixecava grans ones a la mar. El vaixell naufragava en aquelles tempestes i tots els mariners s'ofegaven, quedant sepultats davall de les aigües furioses.
Si a la pregunta de la medusa el capità contestava, mentint : "Alexandre és viu, regna i domina el món" la sirena deixava passar el seu vaixell sense cap mal, impertèrrita.
Jo he pensat que d'aquesta llegenda terrible sense acabatall se'n podia crear una història que tingués un final feliç. L'Emperadriu Sort no vol que li conti contes de por a la seva filla perquè després se posa massa trista o temorega.
Per això necessitem que un heroi o heroïna pugui alliberar la sirena-gorgona del seu malefici. I segurament haurem de fer que aquest personatge hagi de desfer l'encanteri amb alguna mentida contada a algú que viu a l'illa de Creta. Podria ser que l'encanteri es desfés si el nostre o la nostra protagonista fos capaç de desxifrar un enigma amb una mentida a alguna de les velles ermitanes que guarden els temples antics de la illa de Creta
T'atreveixes, Moni, a ajudar-me ?
Si és així, envia'm un missatge al meu correu electrònic. Ambdós plegats canviarem la llegenda i crearem una nova història que jo podré contar a Fortuna, la filla de l'emperadriu Sort. Si li agrada i em fa un regal, repartiré el premi amb tu, Moni...
Fins prest.
Mestral

divendres, 4 de maig del 2007

El segle d'or

Bon dia, Mestral


Aquesta historia nova es de dos reis nous el rei Boris 1 i Simeon 1. El primer rei ha fet que els búlgars accepten la cristiandat i ell ha fet també que els búlgars guanyen moltes terres en la península balcànica, guanyades a l'imperi bizantí. Ell tenia tres fills Vladimir, de l'altre no se sap el nom i el mes petit Simeon. El primer volia que els búlgars no accepten la cristiandat i per això no podia controlar Bulgària. Però el tercer va fer que Bulgària va ser un dels imperis mes antics d'Europa.

Be Mestral això es la meva historia en dos o tres dies vaig a contar un nova historia.

ADEU

dijous, 3 de maig del 2007

Ventura, l'arquera

No us pensàssiu pas que en Mestral està sempre sol als seus viatges; encara no us ha parlat de mi, perquè és una mica vergonyós i reservat, però les seves aventures estan sempre acompanyades per una fada que mira que pugui sempre tornar a contar-vos les històries que escolta, que li conten i que haurà d'explicar al seu amo, n'Atzar. Aquesta fada sóc jo, na Ventura, que vigilo que no li passi res, que torni sa i estalvi al vostre costat. De vegades compareixeré per explicar-vos els secrets que ell no us vol contar, que només amaga per als que li expliquen les més fantàstiques històries...