dimarts, 10 de juliol del 2007

Històries de bruixes

Diuen que a l'estiu tota cuca viu, però jo no em puc gratar massa la panxa, a no ser per encalçar alguna puça perdulària...

Amb els xafogors de l'estiu, quan la calitja esvaeix en taques d'aquarel·la les formes del paisatge i dilueix l'enteniment dels humans entre degotissos de suor, jo segueixo impertorbable la caça de bones històries pel meu amo, n'Atzar...

I vet aquí que me n'he trobades en un poblet del migjorn de Mallorca, entre cales d'un verd esmaragda i conradissos abandonats a l'imperi de la ravenissa i l'escaiola borda. Dues noietes amb ulls de mel m'han contat un conte de bruixes!

N'Anna i na Marina, na Marina i n'Anna, no deuen tenir molt més enllà dels vuit anys i ja han signat com a autores una desena dels capítols d'aquesta història de bruixes.

No sé, benvolguts i benvolgudes internautes que visitau aquest bloc, qui deu tenir més màgia enganxada a la pell, si n'Anna i na Marina o na Ci-Cra-Cru, la protagonista de la seva narració.

Llegiu i jutjau...

NaCri-Cra-Cru
i la seva germana
Na Cri-Cra-Cru


Na Cri-Cra-Cru es baixeta, té els cabells curts i de color mandarina, té el nas que li penja li encanten els colors vermell, lila, blau, groc i verd. Té les sabates molt grosses, i marrons, el seu vestit i el seu capell són de color vermell obscur, és molt però que molt simpàtica, però el seu problema es que encara no sap controlar la màgia i no té escombra voladora…


Primer capítol
Na Negreta

Això era i no era una bruixa que nomia Cri-Cra-Cru, tenia un moix i una petita aranya. El seu moix nomia Corb, i era de color negre, tenia els ulls verds, i tenia dos mesos. L’aranya era molt especial, era de color blau, ella nomia Blaviua…
Un dia quan na Cri-Cra-Cru, estava prenent un cafè li va arribar una carta, que deia:
“Hola Cri-Cra-Cru, la Li-Lu-La et vol dir que t’han embruixat el castell . Signat: Li-Lu-La.”
Quan na Cri-Cra-Cru havia acabat de llegir la carta n’hi va enviar una a la fada que nomia Negreta. L’únic que sabia fer Negreta era embruixar cases i castells; na Cri-Cra-Cru va enviar immediatament una carta que deia:
“Per què ho has tornat a fer Negreta? Signat: Cri-Cra-Cru.” .
Na Negreta no n’hi va enviar cap a na Cri-Cra-Cru. (Es que na Negreta no sabia escriure, però no li va desembruixar el castell, perquè tampoc no ho sabia fer.)


Segon Capítol
Na Cri-Cra-Cru se'n va a París

Després na Cri-Cra-Cru se n'havia d’anar de viatge. És clar, se'n va anar a París perquè li havien embruixat el castell. Va agafar la seva maleta i se'n va anar amb el Corb i na Blaviua. A París hi havia moltes bruixes amigues seves; allà hi vivia la seva germana Li-Lu-La. La seva germana estava enamorada de na Blaviua perquè li encantava el color blau, però no en podia trobar cap altra com ella. Na Cri-Cra-Cru no ho va saber mai, però sabia que la seva germana li encantava el color blau.


Tercer capítol
Les disfresses


Un matí quan na Cri-Cra-Cru estava prenent el cafè amb la seva germana tenia ganes d’anar a passejar per Paris. Les bruixes, perquè ningú sàpiga que eren bruixes, es canviaven de cos com si fossin persones humanes. Na Cri-Cra-Cru i la seva germana varen anar a passejar i una dona les hi va dir : “No som al dia de carnaval”; les bruixes es varen amoïnar perquè no s’havien canviat. Les bruixes varen tornar ràpidament a casa seva per canviar-se.


Quart Capítol
L'al·lèrgia al ferro.


Després de vestir-se, les dues germanes varen anar a la torre Eiffel. Na Cri-Cra-Cru tenia al·lèrgia al ferro, però no sabia que la torre més famosa de París era feta de ferro.
Varen pujar amb l’ascensor, i na Cri.-Cra-Cru va començar a fer “Ahssshuuusss!!!”.
“Què et passa??” , li va dir la seva germana.
“Tenc al·lèrgia al ferro!!!”, va cridar.
“Perquè no ho has dit abans??!!”, li va demanar la seva germana Li-Lu-La, i na Cri-Cra-Cru, li contestà:
“És que no sabia que aquesta torre estigués feta de ferro”
“Doncs tornem a casa!”
I la Cri-Cra-Cru, contestà enèrgicament: “Sí. Sí!!!, Ahhssshumsss!!!.


Cinquè Capítol
Les classes de bruixeria

Quan varen arribar a ca seva estava amoïnada perquè no podia pujar al seu monument preferit (la torre Eiffel) . El vespre devers les 9, na Cri-Cra-Cru va demanar a la seva germana a veure si podia anar amb ella a classes de bruixeria; la seva germana li va dir que podria ser que la seva amiga Malina les pogués donar un cop de mà , perquè la seva mare era mestra de bruixeria.


Sisè Capítol
Les classes de b
ruixeria comencen bé

Al matí devers les 10, les dues germanes varen trucar a la Malina i li varen preguntar si la seva mare les podria donar classes de bruixeria. Na Malina les va dir que sí, i varen començar així: amb una granera voladora i un llibre de màgia …
Escola de bruixeria


Setè Capítol
El conill de na Malina

Al dia següent quan na Cri-Cra-Cru va anar a agafar l’escombra es va trobar amb el conill de na Malina; però na Malina no volia que ningú tocàs el seu conill perquè com que no tenia germanes, es pensava que tot era seu, i no deixava les coses perquè era un poc egoista.
Na Cri-Cra-Cru ho sabia i li va tornar el conill a na Malina, però quan na Malina va agafar el conill, va desaparéixer: plufffffffff .
Na Malina el va cercar per tot, però no el va trobar. Ja es feia de nit i na Cri-Cra-Cru se n'havia d’anar a casa seva. Llavors el conill de na Malina va aparèixer davant de na Cri-Cra-Cru, la qual li va demanar a na Malina perquè desapareixia quan estava damunt ella , i quan estava damunt na Cri-Cra-Cru no desapareixia. Na Malina li va dir : “Això passa sempre quan hi ha altres persones: el conill les vol conèixer i damunt meu desapareix..


Vuitè Capítol
En Corb s’ha escapat

L’ endemà na Malina ja havia recuperat el seu conill i na Cri-Cra-Cru es va posar contenta. Va sortir a passejar amb na Li-Lu La i na Blaviua mentre en Corb va quedar a casa. A en Corb no li agradava estar dins una casa i va sortir per la finestra, es va escapar. Tothom que veia en Corb el volia agafar però ell corria i ningú el va agafar.
En Corb no sabia a on era la seva casa. Hi havia tants de cotxes a París que es va posar trist d’haver-se escapat. En Corb volia tornar a ca seva però no sabia a on era. Quan na Cri-Cra-Cru i na Li-Lu-La varen tornar, na Blaviua els hi va dir en l’idioma de les aranyes : “En Corb s’ha escapat per la finestra”
Elles dues varen demanar a tota la gent si havien vist un moix negre amb els ulls verds. Na Malina va trobar en Corb i li va tornar a na Cri-Cra-Cru, la qual es va posar molt contenta i li va donar les gràcies a na Malina. Però na Cri-Cra-Cru es va enfadar amb en Corb i li va dir que si es tornava escapar li prepararia un bon càstig.


Novè Capítol
Na Blaviua està malalta

Al dia següent na Blaviua es va posar malalta .Havien d'anar a un concert però na Blaviua estava malalta i havia d´anar al metge. El metge li va dir que havia de fer ioga o tai-txí .
Na Blaviua va fer ioga i va començar a volar tranquil·lament per la seva habitació. Na Cri-Cra-Cru va entrar i na Blaviua va caure a terra i es va fer mal. Na Li-Lu-La li va dur una tassa de te i es va posar molt millor. Quan era hora d’anar al concert, na Blaviua ja podia anar al concert amb na Cri-Cra-Cru, na Li-Lu-La i en Corb.


Desè capítol
Na Cri-Cra-Cru torna a Londres

Ara na Cri-Cra-Cru ja se n'ha de tornar a Londres, la seva ciutat. Va fer la maleta i la Li-Lu-La la va acompanyar a l'aeroport; es varen acomiadar i na Cri-Cru-Cra va pujar a l’avió amb en Corb i la Blaviua. Però l'hostessa li va dir que a l’avió no podien pujar moixos. Ella li va demanar : “Però, com duré el meu moix a Londres? “ i l’hostessa va dir-li: “a l’avió dels animals!!”. Na Cri-Cra-Cru demanà: “A quina hora parteix?”, i l’hostessa respongué: “Ara mateix!!”


Na Cri-Cra-Cru va agafar en Corb i na Blaviua, els va dur a l’avió dels animals i després va pujar al seu avió. Quan el seu avió ja havia aterrat va anar a cercar en Corb i na Blaviua i varen tornar a ca seva, a la ………. FI

Anna Monserrat
Marina Camargo